Els virus no són cèl·lules. Són estructures formades per l'associació d'un àcid nucleic i proteïnes, incapaços de nodrir-se o de reproduir-se per si mateixos.
Només quan s'associen a una cèl·lula adquireixen els atributs propis dels éssers vius. La major part són molt més petits que els bacteris.
Tot i que tenen el seu propi material genètic (ADN o ARN) no posseeixen metabolisme propi i necessiten de la maquinària de la cèl·lula que parasiten per a fabricar les proteïnes amb la informació continguda al seu material genètic.
Algunes definicions de virus:
Luria (1977): Els virus són entitats amb un genoma de DNA o RNA que es reprodueixen a l'interior de les cèl·lules i utilitzen la seva maquinària per sintetitzar partícules especialitzades, els virions, que contenen el genoma viral i que s'utilitzen per transferir aquest genoma a d'altres cèl·lules.
Prescott (1999): Els virus són agents infecciosos amb una organització acel·lular simple, amb coberta proteica i un únic tipus d'àcid nucleic (DNA o RNA), que no tenen metabolisme independent i es reprodueixen solament dins les cèl·lules a les que infecten.
Brock (2003): Els virus són elements genètics de DNA o RNA que es poden replicar independentment dels cromosomes d'una cèl·lula però no independentment d'aquesta. A més es caracteritzen per posseir un estat madur infecciós extracel·lular.
Un virus està format per:
Un àcid nucleic que pot ser ADN o ARN mono- o bicatenari. Mai tenen els dos tipus alhora.
Una càpside, formada per subunitats de proteïnes que embolcallen l'àcid nucleic. La disposició d'aquestes subunitats (anomenades capsòmers) pot ser helicoïdal o polièdrica.
Alguns virus tenen un embolcall extern, amb una estructura molt similar a la membrana plasmàtica de les cèl·lules.
Alguns virus posseeixen enzims. Per exemple, els retrovirus, que contenen ARN, tenen també un enzim, la transcriptasa inversa, que copia l'ARN a ADN quan han infectat una cèl·lula. Aquest ADN s'insereix llavors al de la cèl·lula infectada.
La forma extracel·lular d'un virus s'anomena virió.
Els virus poden classificar-se de diferents formes segons el criteri que utilitzem:
Segons la cèl·lula que parasiten hi ha virus animals, vegetals i bacteriòfags (que parasiten bacteris). També hi ha virus que infecten fongs, protozous,...
Segons la forma de la càpside n'hi ha de polièdrics o helicoïdals, amb o sense envoltura (veure imatge següent). Els bacteriòfags són virus complexos, amb un cap polièdric i una cua proteica a través de la qual injecten l'àcid nucleic a l'interior del bacteri.
Segons l'àcid nucleic hi ha virus d'ADN monocatenari (ssDNA, single stranded), ADN bicatenari (ds DNA, double stranded), ARN monocatenari (ssRNA) i ARN bicatenari (dsRNA).
Quan un virus infecta una cèl·lula el seu àcid nucleic dirigeix a partir d'aquest moment la maquinària cel·lular, de manera que es dedicarà a produir proteïnes víriques i noves còpies del material genètic del virus. Les noves molècules d'àcid nucleic s'associen llavors amb les proteïnes sintetitzades que es van unint fins a formar nous virus que poden sortir a través de la membrana plasmàtica (i queden llavors embolcallats per una envoltura) o per trencament d'aquesta (lisi cel·lular).
Són malalties produïdes per virus els refredats, les grips, la varicel·la, l'herpes, la poliomielitis, la SIDA i moltes altres.
ELS VIRUS
Els virus no són cèl·lules. Són estructures formades per l'associació d'un àcid nucleic i proteïnes, incapaços de nodrir-se o de reproduir-se per si mateixos.
Només quan s'associen a una cèl·lula adquireixen els atributs propis dels éssers vius. La major part són molt més petits que els bacteris.
Tot i que tenen el seu propi material genètic (ADN o ARN) no posseeixen metabolisme propi i necessiten de la maquinària de la cèl·lula que parasiten per a fabricar les proteïnes amb la informació continguda al seu material genètic.
Algunes definicions de virus:
Un virus està format per:
- Un àcid nucleic que pot ser ADN o ARN mono- o bicatenari. Mai tenen els dos tipus alhora.
- Una càpside, formada per subunitats de proteïnes que embolcallen l'àcid nucleic. La disposició d'aquestes subunitats (anomenades capsòmers) pot ser helicoïdal o polièdrica.
- Alguns virus tenen un embolcall extern, amb una estructura molt similar a la membrana plasmàtica de les cèl·lules.
- Alguns virus posseeixen enzims. Per exemple, els retrovirus, que contenen ARN, tenen també un enzim, la transcriptasa inversa, que copia l'ARN a ADN quan han infectat una cèl·lula. Aquest ADN s'insereix llavors al de la cèl·lula infectada.
La forma extracel·lular d'un virus s'anomena virió.Els virus poden classificar-se de diferents formes segons el criteri que utilitzem:
- Segons la cèl·lula que parasiten hi ha virus animals, vegetals i bacteriòfags (que parasiten bacteris). També hi ha virus que infecten fongs, protozous,...
- Segons la forma de la càpside n'hi ha de polièdrics o helicoïdals, amb o sense envoltura (veure imatge següent). Els bacteriòfags són virus complexos, amb un cap polièdric i una cua proteica a través de la qual injecten l'àcid nucleic a l'interior del bacteri.
- Segons l'àcid nucleic hi ha virus d'ADN monocatenari (ssDNA, single stranded), ADN bicatenari (ds DNA, double stranded), ARN monocatenari (ssRNA) i ARN bicatenari (dsRNA).
Quan un virus infecta una cèl·lula el seu àcid nucleic dirigeix a partir d'aquest moment la maquinària cel·lular, de manera que es dedicarà a produir proteïnes víriques i noves còpies del material genètic del virus. Les noves molècules d'àcid nucleic s'associen llavors amb les proteïnes sintetitzades que es van unint fins a formar nous virus que poden sortir a través de la membrana plasmàtica (i queden llavors embolcallats per una envoltura) o per trencament d'aquesta (lisi cel·lular).Són malalties produïdes per virus els refredats, les grips, la varicel·la, l'herpes, la poliomielitis, la SIDA i moltes altres.
LECTURA
"El mundo de los virus", de Paul D. Thomson.